Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
       

Anglicismes

L’illa de Menorca va conviure més de setanta anys amb els anglesos i la llengua dels seus habitants es va veure enriquida per aquesta proximitat amb els conqueridors. Les interferències lingüístiques van donar com a resultat exemples de lèxic concret que van adoptar la forma anglesa o van sorgir per a designar noves eines o materials, com és el cas del gremi dels fusters: escrús, tornescrú o tornavís —screw— i la fusta de moguin, caoba —mahogany— a banda d’altres professions.

També es coneixen expressions i frases fetes com: Quatre jans i un boi, per a referir-se popularment a que hi ha poca gent —el jan era un soldat o mariner anglès resultat de John, nom propi molt habitual en aquella època; el boi era el noi que feia de grumet a una petita embarcació que precedia un bergantí i on només hi anaven quatre oficials. O, Estar estrets com a pinxes significa molt junts i compactes com les sardines—pilchard—.

En l’àmbit de l’entreteniment, com se’ns explica a Els anglicismes de Menorca*, els menorquins van heretar un joc de bolles anglès en el qual s’utilitzaven mèrvels —marbles—. Les normes del seu funcionament i els tipus de tir que es podien realitzar també eren paraules i expressions angleses que s’han perdut. Es van conservar més o menys fins els anys 50 del segle XX, quan els costums van canviar i els nens van abandonar els jocs de carrer.

Malauradament hi ha nombrosos anglicismes que han entrat en desús amb el pas del temps, d’altres han vist modificat lleugerament el seu significat. Tots ells són una empremta important en el patrimoni lingüístic menorquí que s’ha de procurar conservar per la seva peculiaritat. Alguns que encara avui s’utilitzen són per exemple: boínder —bow window— finestra en forma d'arc que sobresurt de la façana típica de l'arquitectura de l'illa; la safata coneguda com a bord o born —board—; ull blec —black— és com s'anomena a l'ull que ha rebut un toc i torna negre; xenc —shank— és la carn de brou; i s'anomena xoc —chalk— al guix per a esciure a la pissarra.

*[ORTELLS, Vicent and CAMPOS, Xavier. Els anglicismes de Menorca: estudi històric i etimològic. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1983]
 

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII