Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
       

La Il·lustració

Exlibris de la Societat MaonesaEl segle XVIII va ser una època de canvis per a Menorca, canvis de govern que en desencadenaren d’altres de tipus econòmic, urbanístic, cultural, lingüístic, literari i artístic. Això es deu al fet que l’illa fou controlada per diferents nacions —espanyola, britànica i francesa— que se l’anaren disputant al llarg d’aquesta centúria.

Així doncs, el període menorquí de la literatura catalana, tal com l’anomenà Jordi Carbonell (1964: 15), va ser una realitat en aquesta illa del Mediterrani gràcies a la situació política que s’hi vivia durant els anys de domini britànic. Com apunta Josefina Salord, «Menorca, però, serà l’únic lloc de la Corona d’Aragó que quedarà al marge de l’imperialisme polític i lingüístic dels Borbons i mantindrà les seves institucions i llengua a diferència de València, Catalunya, Mallorca i Eivissa» (1981: 20).

Mentre el govern britànic va preservar el català com a llengua oficial de l’illa, els regnats borbònics van dur a terme una opressió, no només lingüística —com se sol destacar—, sinó també cultural i política; amb la promulgació dels decrets de Nova Planta s’implantava una monarquia absolutista i centralitzada.

Les dominacions estrangeres afavoriren el desenvolupament del comerç marítim i, en conseqüència, d’una burgesia mercantil, els fills de la qual partiren a estudiar a les universitats franceses, especialment a Avinyó i Montpeller, on coneixeren d’a prop el corrent de la Il·lustració. En aquest context, Joan Ramis i Ramis, juntament amb altres intel·lectuals menorquins —Antoni Roig, Joan Soler, Antoni Febrer i Cardona o Vicenç Albertí i Vidal, entre d’altres—, dugueren a terme una literatura en consonància amb el corrent il·lustrat, que proposa un mètode racional basat en la sistematització del saber, en el retorn a l’harmonia, l’equilibri i la claredat propis del classicisme, i en el foment de l’educació i el coneixement.

Seguint aquests valors, la primera generació del grup il·lustrat menorquí va constituir l’any 1778 la Societat Maonesa, l’objectiu principal de la qual era crear una biblioteca formada per llibres escrits o traduïts per ells mateixos o bé comprats a diferents ports del Mediterrani. Entre els seus membres hi havia representants de totes les branques del coneixement, quatre dels quals eren estrangers, que es reunien una vegada a la setmana a la casa familiar de Joan Ramis i Ramis on duien a terme tertúlies, lectures i debats. Malauradament, la institució no va comptar amb molts anys de vida i es va dissoldre el 1785, pocs anys després que l’illa tornés a domini espanyol. D’aquesta manera, «amb el canvi de sobirania es produeix també una transformació del panorama literari. El predomini neoclàssic francès i anglès amb algunes notes preromàntiques, que observem en el període anterior, és substituït per una influència castellana, de tipus tradicional» (Carbonell, 1967: 31) que es veurà reflectida en les obres literàries de Ramis posteriors a 1782, tant pel que fa a l’estil com a la llengua emprada.

Els principis il·lustrats que acabem de comentar també eren palesos en la pintura —especialment els d’harmonia, serenor i proporció—. Amb l’objectiu de perfeccionar la tècnica, molts artistes de diferents ciutats europees es dirigien a Itàlia i, en fer aquest viatge que es coneix com a grand tour, feien escala al port de Maó. Aquest fet va ser molt favorable per a la ciutat, ja que enriquia l’art que s’hi duia a terme alhora que els pintors, com Joshua Reynolds o David Allan, introduïen motius menorquins a les seves elaboracions. No hem d’oblidar, tampoc, la influència que tingué en els artistes illencs l’italià Giuseppe Chiesa, el qual s’establí a Menorca al segle XVIII i fou mestre de Pasqual Calbó, qui, al seu torn, marxà a Itàlia, Àustria i Àmerica —en diferents etapes de la seva vida—, cosa que li va aportar una riquesa d’estils diversos que donen profusió al conjunt de la seva obra. Chiesa va introduir el costumisme pictòric, que es caracteritza per la descripció detallada d’escenes tradicionals de la vida quotidiana.


 

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII