Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
         

4 - Església de Santa Maria

Ferran Martí i Camps

Imatge
Text literari complet:

"Un rector de dotze anys"

No són descuidats cap detall ni requisit ni cap lloable costum. Comença per donar-se lectura, en llatí pompós i curialesc, a la patent de Sa Majestat Britànica, que Déu guardi: "Georgius secundus, Dei gratia Magnae Britanniae, Franciae et Hiberniae Rex, Fidei Defensor, Dux Brunsvici et Luneburgi, Sacri Romani Imperii Archi-Thesaurarius et Princeps Elector..."

Després s'acosta el candidat: un tonsurat de dotze anys, que estrena una lloba lluent de seda amb coa. Davant els Evangelis presta el jurament prescrit; signa i besa l'altar major; obre i tanca el tabernacle; puja a la trona; s'asseu a la primera cadira del cor...

El nou rector, nomenat pel Rei, ha pres, en forma deguda, quieta i pacífica possessió de la parroquial església de Santa Maria de la vila de Maó.

Els nombrosos doctors, beneficiats, vicaris, adscrits i clergues, i els frares franciscans i carmelites es miren uns als altres, astorats. Aquest nomenament ha caigut pertot arreu com una bomba...

L'ecònom de Maó, don Gabriel Saura Martorell, fou promogut a la pabordia de Menorca. Per succeir-lo a la rectoria, el rei anglès havia designat el doctor Francesc Vidal, eclesiàstic ple d'anys i de mèrits. Però al mateix temps ha arribat a l'illa el nou Governador: el brigadier Sir Felip Anstruther. Aquest ha retingut la patent reial, pretextant que el doctor Vidal no era prou afecte a l'Anglaterra. I "En Vermell" ha tingut prou poder perquè el rei fes rector de Maó aquest al·lot de dotze anys, que no té cap altre mèrit que ser fill d'un català, secretari de Sa Excel·lència.

El defraudat doctor Vidal, i, després de mort, els seus hereus, demanen justícia als Lords de White-Hall. Tot és inútil. I la darrera patent roman en vigor.

El secretari del Governador Anstruther —àlias "Vermell"— rep, com a tutor del fill rector, els fruits de la rectoria: de tres a quatre mil lliures anuals. Mentrestant, el tendre rectoret estudia Teologia a la Universitat d'Avinyó.

Al cap de vuit anys, ja subdiaca, rep el grau de doctor, amb les sòlites cerimònies de carregat gust barroc: "...El Rnd. Sr. Esteve Bruel, prevere, Canonge de la parroquial i col·legial església de Sant Simforià, l'investeix de les insígnies dels Doctorats, segons els lloables costums de la Universitat, posant-li el birret amb borla blanca, trametent-li el llibre de les Sagrades Escriptures, primerament tancat i després obert, asseient-lo a la càtedra magistral de la sapiència; li posa al dit l'anell d'or de la disciplina de la ciència divina, el cenyeix amb el cíngol, i, per últim li dóna la besada de pau i de benvolença i la paternal benedicció..." És el 2 de setembre de 1748.

A finals d'aquell mateix mes el jove doctor comença a regir personalment la rectoria. Passen els anys, i tothom va oblidant l'arbitrarietat de Sir Felip Anstruther, "En Vermell". El sacerdot exerceix lloablement el càrrec: és un bon rector. Quan mor, l'any 1779, tothom el plora.

Avui encara hi ha a Maó un carrer dedicat al seu nom. La gent l'anomena vulgarment "el carrer del rector mort".

MARTÍ I CAMPS, Ferran. «Un rector de dotze anys» dins Xilografies menorquines. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1965, pàgs.58 - 60.

Imatge:
CHIESA BAGUR, Joan. Monjo franciscà, monja, jurat de Ciutadella, clergue i monjo carmelita. (1754 - 1833). Col·lecció Hernández Sanz - Hernández Mora. Ca n'Oliver.



Context històric:

Aquest text recrea un fet verídic. Menorca, sota les ordres del primer govern anglès, va haver de lluitar per mantenir l’ordre establert dins la religió catòlica i també en l’ordenament jurídic. Durant anys es van viure dures disputes entre el clergat illenc i els governadors britànics abans que poguessin arribar a un acord. Alguns dels successors de Richard Kane es van guanyar l’enemistat dels menorquins també per altres pràctiques poc dignes, com és el cas de Philip Anstruther, el qual va governar entre els anys 1732 i 1742 i és recordat únicament per nombrosos negocis abusius. Va ser el responsable del nomenament del jove Josep Panedas com a rector de Santa Maria. En tractar-se del fill del secretari del governador, va ser considerat un càrrec de confiança, tot i això, i tot i la seva poca experiència, el jove rector va demostrar grans qualitats i va acabar sent molt estimat i valorat. La seva mort l’any 1779 va suposar un cop fort a la ciutat de Maó.

El carrer que actualment encara s’anomena del Rector Mort és un homenatge a aquesta figura popular que vivia a l’esmentat carrer. Antigament era conegut amb el nom de Forn de s’Arraval i va aparèixer a finals del segle XVI arran de la construcció de les primeres cases annexionades a la part exterior de la murada medieval, que comunicava el portal de Sant Roc —l’única resta que es conserva— amb el portal de Sant Cristòfol —actual carrer d’Isabel II—.

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII