Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
         

7 - Mirador del Pont des Castell

Ferran Martí i Camps

Imatge
Caixa de mariner, segle XVIII. Museu de Menorca.
Text literari complet:

"Emigrats"

La prova fou llarga i terrible. Primerament la propaganda capciosa del sinistre doctor Turnbull; les il·lusions ocultament covades; les gestions laborioses... Calia sortir de Menorca, dura mare que feia patir fam als seus infants.

Després, les aventures paoroses del viatge transoceànic; l'arribada a terres noves, fecundes de fructuoses esperances. Però, més tard, l'amarga decepció, la cruel tirania, l'exili rigorós imposat pels anglesos a New-Smyrna. Turments i privacions que han causat la mort a vells malaltissos i a criaturetes innocents... En la seva desesperació no troben els emigrats menorquins altre consol i ajuda que llur abnegat capellà, el Pare Camps.

Després de nou anys de sofriments inacabables, arriba l'alliberació. La colònia menorquina passa a Saint Augustine el 9 de novembre de 1777. Comença una era de tranquil·litat i de laboriosa pau.

Aquesta bona família menorquina ha estat una de les més provades pels infortunis. Nou persones partiren de Menorca, i només en resten quatre. Els vells i dos infants moriren de misèria; el major caigué a la guerra de la Independència, quan els anglesos el van obligar a prendre les armes. El segon, la seva esposa i dos fillets ja grans han començat per construir una nova casa. L'han feta molt semblant a les de la pàtria llunyana: té una porxada de tres arcs a l’entrada; és tota nevada de calç.

Avui, Dissabte de Glòria, han acabat de posar-ho tot a punt, i el reverend Pare Camps ve a beneir-los la casa. Acabada la cerimònia, s'asseuen a la taula la família, els parents, els veïns. S'emocionen recordant els absents. Regracien el Senyor pel canvi favorable. I parlen molt de Menorca.

A taula, no hi manquen formatjades —de carn, de brossat, de formatge—, fetes amorosament, segons les receptes tradicionals. Després que s'han atipat, els petits canten alegrement una vella tonada menorquina [...]


MARTÍ I CAMPS, Ferran. “Emigrats”. Xilografies menorquines. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1965, pàgs. 76 - 78.



Context històric:

El relat de Ferran Martí i Camps narra l’emigració que dugueren a terme més de mil menorquins a mitjan segle XVIII a Amèrica. Durant els anys de la segona dominació britànica, es produïren sequeres que van donar lloc a pobresa entre una bona part de la població illenca. Com explica Miquel Àngel Casasnovas (2016: 261), aquesta situació, juntament amb les promeses de prosperitat i d’una vida millor que els feu l’escocès Andrew Turnbull, va decidir-los a embarcar-se cap a la Florida l’any 1768 —que des de feia cinc anys era colònia britànica—, on fundaren New Smirna. Allà la misèria i el patiment anà en augment i molts moriren a causa de les malalties. Casasnovas apunta que «lluny de complir les seves promeses, Turnbull, que havia rebut la concessió del Govern, obligà els menorquins i als altres colons grecs i italians a treballar garirebé com a esclaus [...]».

L’any 1777 es traslladaren a Sant Agustí, acompanyats en aquest tràgic viatge pel sacerdot mercadalenc Pere Camps. Aquest fragment de Martí i Camps ens parla d’una d’aquestes famílies menorquines, que van mantenir les tradicions illenques —receptes, cançons, construccions dels habitatges o expressions— i entre els descendents de les quals es troben cognoms com Triay, Andreu o Alsina.

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII