Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
         

10 - Palau del Governador

Ferran Martí i Camps

Imatge
Text literari complet:

"Un vicari general"

La visita es fa llarga. La conversa esdevé feixuga, plena de tensió. Els dos il·lustres personatges defensen acèrrimament llurs respectives posicions, i és impossible arribar a un conveni. Ara, al cap de quatre hores de discussió, estan més allunyats que quan començaren.

L'un —gros i solemne dins la casaca vermella galonejada d'or— vol fer triomfar, en tots els ordres, el ple domini britànic. L'altre —alt i senzill, de faç pàl·lida i cabells grisos sota el solideu de seda negra— defensa els drets de l'Església. El Governador anglicà i el Vicari General de Menorca no es poden entendre…

La conversa ha arribat a un punt difícil. El puny del Governador pega violentament damunt la taula. El sacerdot, cap alt, cita serenament cànons i disposicions pontifícies.

La faç vermella de Sir Richard pren ara tonalitats terroses. S'aixeca i es passeja silenciós per la sala, una mà sobre el pit agitat, l'altra al pom de l'espasa. Ara s'atura a la finestra i contempla el port, rosat de llum vespertina. Acaben d'arribar tres naus d'Anglaterra, portant més soldats, i noves races de bestiar i llavors per aquesta illa pobra, però indòmita i tancada al progrés que el Rei Jordi vol portar-li. Sir Richard es troba cansat, envellit. Se sent fracassar en els seus sincers esforços... Enyora el seu rient cottage anglès, enmig d'una planúria verda d'herba fresca. ¿Quan podrà deixar aquesta illa i tornar allà?

El Vicari General, també en silenci, va repassant les respostes donades pels rector de les parròquies i pels superiors dels convents a les pretensions del Governador. Només se sent el lleu cruixit dels papers entre els dits del sacerdot. I la respiració fatigada de Sir Richard. I allà baix, al moll, una alegre cançó escocesa dels mariners que han arribat.

El Governador té mal de cap. Sota la blanca perruca li sembla portar un cercle d'acer. Li cal prendre el te, reposar... Vol abreujar la visita.

—¿No sabeu, senyor Vicari General, que amb un sol toc de tambor tindré a les meves ordres cinc mil soldats anglesos disposats a obeir-me?

El sacerdot recull els papers, pren el capell de tul, s'aixeca, i respon amb humil energia:

—¿I no sap Vossa Excel·lència, senyor Governador, que amb un sol toc de campana, no solament tots els menorquins, sinó fins i tot els morts s'aixecaran per defensar la fe catòlica?

Sir Richard, més vermell encara, es gira altra volta cap a la finestra. El Vicari General saluda en silenci i surt de la sala.

Ja s'ha fet fosc. Un vell criat porta un canelobre de set bugies. A la taula brilla l'escrivania d'argent. Des de la paret, amb ulls optimistes, contempla el disgust de Sir Richard Kane el retrat de Sa Majestat Britànica el Rei Jordi II d'Hannòver.

MARTÍ I CAMPS, Ferran. “Un vicari general”. Xilografies menorquines. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1965, pàgs. 55 - 57.

Imatge: Bust de Richard Kane. Col·lecció Hernández Sanz - Hernández Mora. Ca n'Oliver.



Context històric:

El relat ens permet assistir a una possible conversa entre el governador anglès i el vicari general menorquí. Està documentat que ambdós bàndols van tenir topades importants perquè cap volia cedir. Richard Kane va governar Menorca primer com a tinent governador entre els anys 1713 i 1725, i després com a governador titular i brigadier general, amb algunes interrupcions, des de 1733 fins a la seva mort, el 1736. També va ocupar el càrrec de capità. Des del començament, Sir Richard va comprendre que seria complicat aconseguir que l’illa prosperés perquè no tenia el suport de la Universitat ni del clergat, òrgans que tenien bona part del control. La mentalitat tancada dels habitants, aferrats a tradicions molt antigues, es podia treballar però la religió era un tema més delicat. El vicari general era Manuel Mercader i va viatjar en una ocasió a Londres amb el governador i altres diputats menorquins per tractar d’establir acords entre les autoritats civils i eclesiàstiques i el govern britànic.

Els problemes van arribar l’any 1715 quan Felip V va guanyar a Mallorca i molts partidaris de l’Arxiduc Carles van cercar refugi a Menorca. El governador Kane va decretar que els cinquanta-dos religiosos nouvinguts no podien servir a les esglésies de l’illa, però el van desobeir. Llavors va intentar convèncer el vicari general, sense èxit. Per aquest motiu, va redactar 17 articles que el clergat illenc havia d’acceptar, com per exemple, que només des d’Anglaterra es podria nomenar bisbes i vicaris, que els religiosos no podien ser ordenats a Mallorca, que hi hauria penes per a aquells que amb els seus sermons fomentaven l’odi envers els britànics o la suspensió de la Inquisició. La indignació del clergat va propiciar la creació d’una junta presidida per Mercader, vicari general, i formada per 25 membres, que fins i tot van enviar representants a Roma. El resultat no va ser satisfactori i, finalment, es van haver d’adaptar a les exigències del governador.

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII