Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
         

13 - Carrer de s'Arraval (casa de Joan Ramis i Ramis)

Joan Ramis i Ramis

Imatge
Text literari complet:
ACT V [fragment]

BRUTUS
Jurem, amb el punyal qui ha traspassat son pit,
el punyal de sa sang que veis estar tenyit,
que, moguts nostros cors d'aquest succés fatal,
perseguirem Tarquino amb un furor mortal:
Que a ell i tots los seus de Roma los traurem.
[...]
Anem, pues, cavallers, prenim un nou valor:
el motiu qui nos mou no pot ésser millor.
Anem sens més tardar, dignes romans, partim.
Què esperam? Què aguardam? En què nos detenim?
Preparam als tirans la mort i la ruïna.
Vengem a los romans, vengem a esta heroïna.
I, si Lucrècia morta ensenya a los humans
que encara la virtut habita amb los romans,
la sua mort venjada avisarà los reis
a detestar el vici, a respectar les lleis.

RAMIS I RAMIS, Joan. Lucrècia o Roma libre. Barcelona: Proa, 2004, pàg. 102.

Imatge: HERNÁNDEZ SANZ, Francesc. Retrat de Joan Ramis i Ramis. Ajuntament de Maó.



Context històric:

Com apuntà Jordi Carbonell (1964: 15), el segle XVIII «pot ésser anomenat període menorquí de la literatura catalana» i la tragèdia Lucrècia o Roma libre de Joan Ramis i Ramis n’és l’exemple més representatiu, ja que hi trobem els trets principals de la literatura neoclàssica, tant pel que fa a la forma com pel contingut, així com els valors d’harmonia, ordre, educació i raó propis de la Il·lustració. D’aquesta manera, l’obra està dividida en cinc actes —el primer funciona com a introducció; el tercer, com a nus i el cinquè, com a desenllaç; mentre que el segon i el quart serveixen de pont entre un i altre—; està escrita en versos alexandrins apariats i respecta la regla de les tres unitats aristotèliques —temps, lloc i acció—. Pel que fa al contingut, ens parla d’una injustícia personal i individual, la violació de Lucrècia per part del príncep Tarquí, a fi de representar l’opressió que pateix el poble romà en mans dels tirans que regnen la ciutat. L’heroïna —caracteritzada per la raó i la fidelitat al seu espòs— no pot viure amb la virtut pervertida i embrutada i se suïcida. En aquest parlament final, llegim com Brutus encapçala la revolta contra els abusos dels reis i anima els altres cavallers a venjar la mort de Lucrècia per així aconseguir la llibertat col·lectiva i fer camí cap a un nou sistema de govern, la república.

Joan Ramis i Ramis va ser un dels fundadors de la Societat Maonesa (1778 - 1785), els membres de la qual es reunien un cop per setmana a casa seva, al carrer de s’Arraval. Aquest grup d’il·lustrats es va constituir com a societat en temps de dominació britànica, moment que propiciava una situació política favorable al desenvolupament de la literatura neoclàssica en català feta a Menorca; ja que, a diferència de l’opressió lingüística en què vivien els altres llocs de parla catalana sota els regnats borbònics, a l’illa els britànics van permetre que el català continués essent llengua oficial i de cultura.

 
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII