Inici  |  Català  |  Castellano  |  English
El passeig literari del XVIII
English LOGO
 
 
El passeig literari del XVIII
Illetra
Un dia llegeixes entretingut relats de corsaris grecs que naveguen per la Mediterrània i van a parar a una petita illa que els acull com a fills seus. La història avança i els personatges s’estableixen en una ciutat que coneixes bé, mentre els detalls quotidians dibuixen els costums, les cases i els carrers d’aquest lloc.

Amb Els Nikolaidis, la novel·la de Josep M. Quintana ambientada a la Menorca del segle XVIII, va néixer la idea de dissenyar itineraris per Menorca a partir d’obres que prenen l’illa com a escenari. Combinant realitat i ficció per tal de donar a conèixer els seus racons des d’una altra perspectiva.

Aquest passeig literari del segle XVIII ja fa uns anys que, des d’Illetra, el duim a terme de manera presencial i en diferents formats per al públic menorquí, tant adult com jove. En aquesta pàgina web en trobareu la versió virtual que podreu anar fent quan us vengui més de gust!
Christoph F. H. Lindemann
Descripció geogràfica i estadística de l'illa de Menorca


Cap a la colàrsega del port s’albira un bosc de pals de vaixells, una magnífica drassana anglesa, una torre de senyals i un esplèndid moll, on es troben els magatzems, al peu del penya-segat sobre el qual es troba Maó, la capital, que vista des del port semblaria que ocupés el tron de les roques.



Text: LINDEMANN, Christoph F. H. Descripció geogràfica i estadística de l'illa de Menorca / [apunts presos durant una llarga estada de C.F.H. Lindemann] . Coordinació i disseny Lothar Pabst; presentació Tomàs Vidal Bendito; traducció Maria Pons Pons; estudi històric Wilhelm Ziehr. Maó (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis, 2002, pàg. 85.

Imatge: CHIESA BARATTI, Giuseppe. Vista de la ciutat i port de Maó. 1765 [ca]. Museu de Menorca (detall).
Joan Soler i Sans
Sapphira


Ramis, gran cor, siti d’humanidat,
és digne d’inspirar i de sentir amistat.
Vos qui eternisau, amb versos victoriosos,
de l’enveja i del temps a dos amants virtuosos,
mos versos inferiors dignau-vos acceptar;
vostre geni ni puc ni pretenc igualar.



Text: HERNÁNDEZ SANZ, Francesc. «Sapphira». Revista de Menorca. Maó: Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó-Institut Menorquí d’Estudis, 1931, XXXV, pàgs. 183 - 194.

Imatge: CHIESA BAGUR, Joan. Vista del port de Maó presa de la part del cap de la Mola. 1770. Col·lecció Hernández Sanz - Hernández Mora. Ca n'Oliver (detall)
Joan Roca i Vinent
Diari de Mahó

El públic havent cedit a la casa de misericòrdia l’antiga torre rodona de dalt la costa de Deià, qui servia per quarters de Dragons i estable de cavalls, del fons de la misericòrdia, s’hi ha fet una fatxada nova i s’han compost los baixos de la mateixa per poder fer-hi balls públics de màscares, per benefici de la misericòrdia i esta nit s’hi ha donat el 1r ball de màscares, pagant cada persona una pesseta.


Text: ROCA I VINENT, Joan. Diari de Mahó. Transcripció realitzada per Joan Pons Alzina, 2006. [Se n'ha regularitzat l'ortografia]

Imatge:
Fotografia de l'enfront del Teatre Principal de Maó. 1929. Ajuntament de Maó (detall).
Pasqual Calbó i Caldés
Carta a mon germà
L’Havana 14 octubre 1787

Germà estimat,

[...] El treball que he fet a l’Havana consisteix en alguns borradors de figures vestides a la moda d’esta ciutat. I en cas que allà on aniré no pogués continuar, o trobar feina, o emplear-me d’algun modo, el pitjor resultat és d’extrema misèria.

Ton germà.
Pasqual Calbó.


Text: CALBÓ I CALDÉS, Pasqual. "Carta a mon germà". Plec de lectura. Maó: Consell Insular de Menorca, 2017, núm. 1, gener.

Imatge:
CALBÓ I CALDÉS, Pasqual. El venedor de perruques a Santo Domingo. 1787 - 1789 [ca]. Museu de Menorca (detall).
 
 
 
 
 
 
 
 
1 - Plaça de la Constitució
Joan Timoner i Petrus
“Temps dels jans”

Al pla de la Parròquia. Sortia
d'oir missa una al·lota maonesa
quan, d'un oficial anglès sorpresa,
al rostre una besada d'ell rebia.

Va ser un esglai; mes ni s'empegueïa
la qui, ja temps abans de l'escomesa,
l'impertinent autor de l'endemesa
tan sols que els ulls li alçàs no aconseguia.

El gest altiu, serena i animosa,
més tost, sense escoltar la gent que xerra,
se'n va amb posat de reina imperiosa.

Es treu un mocador de la butxaca,
es torca fort la galta, el tira en terra
dient: -Besada d'ase no me taca!

TIMONER I PETRUS, Joan. “Temps dels jans”. L’illa d'argent. Menorca: Edicions Nura, 1977, pàg. 72.
més informació
veure mapa
Latest news
Vix summo labore verear at, ex labore laboramus est. Nec ad wisi ancillae, tamquam complectitur at cum.

View all
Map
Vix summo labore verear at, ex labore laboramus est. Nec ad wisi ancillae, tamquam complectitur at cum.
View map
La il·lustració
Realització: ILLETRA
Producció: BIBLIOTECA MUNICIPAL MAO CIME MENORCA TALAIOTICA
Col·laboracions: AJUNTAMENT DE MAO XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA BMN OBRA SOCIAL SA NOSTRA IME CA N'OLIVER ARXIU D'IMATGE I SO DE MENORCA MUSEU DE MENORCA INSTITUCIO FRANCESC DE BORJA MOLL FUNDACIO ENCICLOPEDIA DE MENORCA
El passeig literari del XVIII